Sitesize / Projectes a Sabadell i el Vallès (2002-2014)

 

Des dels seus inicis, Sitesize s’ha interessat per una acció cultural que tingui un lligam amb l’àmbit local. Per proximitat, doncs, creiem que cal treballar sobre els temes i les relacions que es donen en l’espai en què vivim. Perquè crear en un context real evita caure en generalitzacions i abstraccions. Per la possibilitat que permet de mantenir una interlocució directa amb les circumstàncies que condicionen l’evolució de cada procés creatiu i que obliguen a una readaptació contínua de les opinions i les respostes. I també perquè aquesta proximitat permet experimentar i actuar sense intermediaris, i amb el suport de complicitats que cal guanyar.

En el cas de Sabadell i el Vallès, aquesta proximitat hi era ja, en part, obligada i també desitjada, i podem dir que ha estat una font constant d’experimentació i aprenentatge. L’acumulació de totes aquestes experiències creatives, que han estat generades per desitjos propis, per encàrrecs directes o per complicitats latents, permeten ara fer-ne una revisió ajustada i també condescendent. Són la base per a noves actuacions que no ens estalviïn els dubtes i els errors, però que ens donen també un recull per compartir i poder dir, senserenúncia, que la nostra resposta en aquell moment va ser aquesta.

 

1- TAO RIU RIPOLL. 2002
Promotors: Visions de Futur 2002.
Circumstància: Taller obert de creació sobre l’espai del riu Ripoll a Sabadell. Octubre 2002-octubre 2003.
Col·laboradors: Escola Municipal d’Art Illa de Sabadell, Departament de Medi ambient de l’Ajuntament de Sabadell.
Disseminació: Web http://www.sitesize.net/riuripoll/. Articles dins el dossier sobre el riu Ripoll. Arraona núm. 27, revista dels museus municipals de Sabadell.

Taller sobre la imatge pública de l’espai del riu Ripoll al seu pas per Sabadell. Un exercici de representació territorial que situa la voluntat d’intervenir des de l’art en la ciutat, no tant en el propi espai com en l’imaginari social. Una activació cultural que pretén actuar en la forma de mirar i en la construcció col·lectiva dels continguts lligats a la relació amb el lloc. Va ser una de les primeres experiències en què s’utilitzava Internet com una eina de comunicació social per a la representació activa de la identitat territorial. El desenvolupament del taller va generar treballs de creació, recerca, recursos tecnològics, treball documental, accions de reconeixement i pràctiques col·lectives.

 

2- UN CONSERVADOR DE LAS COSAS QUE SE TIRAN. 2003-2009
Promotors: Sitesize.
Circumstància: Vídeo documental de recerca dins del taller TAO riu Ripoll.
Col·laboradors: Hangar, Eugeni Güell.
Disseminació: Editat el 2009 per a ser presentat en el Pavelló de Catalunya de la 59a Biennal de Venècia (2009).

Dins dels treballs de creació i representació del taller TAO riu Ripoll, es va realitzar un documental i una entrevista a Manuel Sánchez Verdum, veí de la Clota, a Can Puiggener. Una persona veritablement encarnada en la vivència del riu, imatge viva i resum viscut de la història recent d’aquest espai. Alhora, també una evidència de la fràgil memòria que podem conservar d’aquest espai en els moments més difícils de la seva transformació, la que va dels anys 1950 fins el 2000. En la seva experiència s’integra el desplaçament des d’Andalusia a Sabadell, la vida a les coves del riu, l’autoconstrucció del barri de Can Puiggener, la recuperació ambiental del riu i una creativitat que omplia tots els nivells de relació amb el seu entorn. Una fragilitat que la destrucció completa del que va ser la seva casa a la Clota no fa més que accentuar.

 

3- PAISATGISME ARA. Revisitant els paisatges
del pintor Vila-Puig. 2006
Promotors: Sitesize.
Circumstància: Exposició del pintor Vila-Puig en la inauguració de la Casa de Cultura Vila-Puig de Sant Quirze del Vallès.
Col·laboradors: Ajuntament de Sant Quirze del Vallès, Grup excursionista de Sant Quirze, Francesc Muñoz, Pere Vidal, Ramon Parramon.
Disseminació: Exposició a la Casa de Cultura Vila-Puig, debats públics i recorregut des de Sant Quirze, Sant Pau de Riu-sec a Bellaterra, per revisitar els paisatges del pintor Vila-Puig.

En relació amb l’exposició de pintures de Vila-Puig que inaugurava la Casa de cultura Vila-Puig a Sant Quirze del Vallès —en la que va ser la casa nadiua del pintor—, es va realitzar un projecte de representació territorial dels indrets del Vallès en què el pintor va dur a terme gran part de la seva obra. Tornar a aquests llocs en l’actualitat era constatar no només els canvis i les transformacions evidents que havien sofert, sinó també fer-ho respecte dels instruments, arguments i formes de mirar que tenim ara des de la percepció social del paisatge, per poder integrar o renovar l’experiència plena d’aquests indrets. Es va fer una exposició de la representació actualitzada d’aquests indrets, un debat públic sobre la percepció social del paisatge i un recorregut col·lectiu per tal d’experimentar directament els llocs representats.

 

4- MISSATGES A LES GRUES. 2006

Imatges generades per a l'exposició. 2006

Imatges generades per a l’exposició. 2006

Promotors: Sitesize.
Circumstància: Exposició Vista aèria amb camins que s’encreuen. La generació dels 80 en la creació artística a Sabadell. Acadèmia de Belles Arts de Sabadell.
Col·laboradors: Eugeni Güell.
Disseminació: Exposició a l’Acadèmia de Belles Arts de Sabadell, setembre-desembre de 2006.

La transformació de la ciutat en aquests anys d’intensa febre immobiliària feia que la presència de grues alçant edificis i l’absència —manifesta en solars que són resultat d’enderrocs— fossin aclaparadores en tots els barris de Sabadell. D’altra banda, les veus presents crítiques amb el procés econòmic i social d’aquesta transformació eren poques però molt lúcides. Escoltar-les i intentar introduir aquestes idees sobre el model de ciutat equilibrat i més sostenible semblava temerari i derrotista. Però finalment, aquestes tràgiques prediccions, silenciades en aquell moment, s’han demostrat certes i irrevocables. L’exposició mostrava imatges de les moltes grues presents a la ciutat, en què s’introduïen missatges d’un altre model de ciutat desitjable, acompanyats d’escrits que ampliaven aquests conceptes, que es fixaven sobre la pintura grisa que tapa en els murs de la ciutat qualsevol manifestació d’expressió lliure.

 

5- RIERES I RAMBLES. 2007
Promotors: Stalker-Osservatorio Nomade, Roma; Sitesize, realitzat conjuntament amb Anna Recasens.
Circumstància: Recorregut pel Vallès Occidental dins dels cinc itineraris metropolitans.
Col·laboradors: Moltes entitats i persones que col·laboraren en algun aspecte determinat durant els tres dies de recorregut.
Disseminació: Recorregut territorial simultani els dies 4, 5 i 6 d’abril de 2007.

Sota l’exemple i l’organització del grup italià Stalker-Osservatorio Nomade, la primavera del 2007 es van organitzar cinc recorreguts territorials col·lectius els quals, sortint de cinc punts de la regió metropolitana de Barcelona i després de caminar durant dos dies, confluïen en el CCCB al centre de Barcelona. Fou una important experiència d’exploració i vivència dels espais ocults de la perifèria realitzada per un grup de més de 100 persones entre tots els grups,que compartiren l’experiència i el seu registre, les seves anàlisis i les capacitats d’interrogar-nos sobre el terreny d’un territori no representat. Un paisatge en què la seva principal absència és, ara, la seva manca d’una identitat precisa. La qual cosa no impedeix que aquesta absència d’identitat sigui, precisament, l’oportunitat del compromís col·lectiu per tal de generar-la des d’una altra manera d’entendre la construcció cultural.

 

6-TALLER LÍMITS. Condició i Acció Cultural Metropolitana. 2007
Promotors: Sitesize i Anna Recasens, amb el suport de l’Ajuntament de Sabadell i la Diputació de Barcelona.
Circumstància: Continuïtat i reforç local de la xarxa cultural territorial de Rieres i Rambles.
Col·laboradors: Isaías Griñolo, artista visual convidat a conduir el taller.
Disseminació: Activitats públiques de debat dins el mateix taller creatiu.

Com a continuïtat de l’experiència metropolitana sorgida a partir dels recorreguts col·lectius de Rieres i Rambles, es va decidir que calia activar nodes culturals de reformulació i creació lligats a cada territori dels cinc eixos metropolitans. En el Vallès Occidental, Sitesize i Anna Recasens van crear Acció Cultural Metropolitana, grup plural i obert d’activació cultural obstinat en repensar i actualitzar des d’una mirada lliure i crítica el paper de l’acció cultural en la construcció social a Sabadell. La seva primera activitat va ser l’organització d’un taller de creació a L’Estruch, centre municipal de creació i producció artística. Es va convidar Isaías Griñolo, important artista visual andalús, que va conduir un taller en què, a partir de la idea de límit com a paradigma de la cultura i el pensament actual, reflexionàvem i generàvem respostes sobre el territori, la ciutat, la comunicació social, la creació artística i la memòria com a eixos interdependents i necessaris en la interlocució cultural.

 

7- EL VALLÈS AMB/SENSE EL QUART CINTURÓ. 2008
Promotors: Campanya contra el Quart cinturó.
Circumstància: Campanya a premsa i televisió d’oposició al traçat del Quart cinturó al Vallès.
Col·laboradors: Membres de la CQCC de Terrassa, Sabadell i altres ciutats del Vallès.
Disseminació: Premsa escrita, televisió local i nacional, xarxes socials a Internet. Un vídeo registrat sobre l’acció realitzada va ser exposat en el Pavelló de Catalunya de la 59a Biennal de Venècia (2009). Una seqüència gràfica d’aquesta acció il·lustrà la secció de Sitesize de la publicació —catàleg del Pavelló Català.

L’oposició a la construcció del Quart cinturó al Vallès ha tingut, al llarg dels molts anys de campanya, expressió en els àmbits tècnics (avaluació d’impacte), jurídics (redacció i seguiment de les al·legacions als tribunals) i socials (comunicació pública de la campanya connectada amb els grups i les circumstàncies especials de cada territori on passa la infraestructura). És clau, en aquest darrer sentit, generar una bona comunicació dels arguments elaborats i una bona transmissió sense caure en tecnicismes ni anàlisis abstractes. La col·laboració de Sitesize amb la campanya ha consistit en la creació d’imatges de difusió i d’una acció col·lectiva que pretenia connectar l’experiència sobre el lloc amb l’escriptura sobre el mateix paisatge dels arguments d’afectació que la pròpia campanya denuncia. Es tractava d’escriure sobre els indrets afectats i amenaçats, la constatació de l’impacte evident de la infraestructura sobre l’estat actual del paisatge.

 

8- LA PORTA DE L’INFERN. 2009
Promotors: Sitesize.
Circumstància: Narracions metropolitanes-Aula permanent. La comunitat inconfessable. Comissari: Valentín Roma.
Col·laboradors: Centre Comercial Baricentro, Gerard Horta, Hangar.
Disseminació: Vídeo editat el 2009 per a ser presentat en el Pavelló de Catalunya de la 59a Biennal de Venècia (2009).

Els llocs del temps “alliberat” de l’actual condició metropolitana estan connectats per vies de comunicació rodada. Enllacen aparcaments que condueixen directament a espais comercials continus. Podem (o no) comprar-hi, però inevitablement haurem de passar per caixers de pagament controlat. Entre els espais comercials i els espais propis on es realitza el consum privat no es dóna cap oportunitat perquè emergeixi cap espai no previst, ni d’imaginari obert. O potser el que es dóna és una incapacitat per veure que aquests buits són, precisament, les restes de la qualitat natural original del paisatge local, traces de la producció agrícola persistent, restes d’anteriors ciutats, tots els llocs desubicats. Enregistrar els comportaments de les persones en el centre comercial des de l’obertura al tancament, desvetllar la qualitat dels seus espais buits o plens, també va ser interrogar-nos, si —tal com anotava Joan Amades recercant en la tradició popular— en aquest espai situat entre Barbarà del Vallès i Ripollet se situava una de les sortides de l’infern a Catalunya.

 

9- LA SETMANA GLORIOSA A SABADELL. 2009
Promotors: Sitesize, Acció Cultural Metropolitana i Eduard Masjuan.
Circumstància: Celebració del centenari dels fets de la Setmana Gloriosa a Sabadell.
Col·laboradors: Les persones participants en el recorregut.
Disseminació: Itinerari realitzat durant la Festa Major popular de Sabadell (2009).

L’any 2009 es commemorava el centenari dels fets de la Setmana Gloriosa, també dita Tràgica, del juliol de 1909. A Barcelona, aquesta commemoració va tenir una especial rellevància amb un cicle de debats, elaboració de documents, publicacions i recorreguts de memòria. Tot descobrint la importància que van tenir també aquests fets revolucionaris a Sabadell —es pot dir que dels més importants després i paral·lelament als de Barcelona—, sorprenia que cap institució pública o privada en fes un record o els commemorés d’una manera crítica i ben documentada. Interessats en la història social de la ciutat, acordàrem amb Eduard Masjuan, estudiós i bon coneixedor d’aquests fets, d’organitzar un recorregut de memòria sobre els mateixos carrers en què es desenvoluparen els principals esdeveniments: el míting multitudinari a la plaça Vallès que va donar inici a la vaga general de tota la setmana, l’assalt a l’Ajuntament i la crema de l’església, la proclamació de la República federal social, els enfrontaments amb la Guàrdia Civil i l’exèrcit, o el paper de la burgesia i els fabricants locals.

 

10- EL JARDÍ DE L’AMISTAT. 2010-2014
Promotors: Sitesize, Acció Cultural Metropolitana, Anna Recasens, Eduard Masjuan.
Circumstància: Recuperació de la memòria de l’experiència de Llum de la Selva a Sabadell i de l’espai del Jardí de l’Amistat.
Col·laboradors: Veïns del barri de Can Rull, i persones i entitats de Sabadell.
Disseminació: Accions públiques, recorreguts, exposicions, tallers i difusió al blog. El dossier de la revista Quadern núm. 188 està dedicat al Jardí de l’Amistat.

El procés de coneixement i acció col·lectiva al voltant del Jardí de l’Amistat és llarg i no té finalitats tancades. Convoca moltes veus i mirades que es van superposant en diferents moments i oportunitats. Entenem que el tema ens interroga personalment, però sobretot ens reclama des de la construcció de ciutat, i aquesta ha de ser oberta i franca. Tanmateix, les accions que es van realitzant s’emmarquen en tres blocs d’objectius superposats que cal desenvolupar de la mateixa manera.

Rescat de la memòria del Jardí de l’amistat: Intentar rescatar i conèixer una experiència que gairebé no ha deixat rastre físic, però sí una profunda impressió i exemple en moltes persones, que ens interroga sobre el veritable sentit del que entenem per patrimonial en la significació de la ciutat. No és només un patrimoni immaterial de sabers acumulats, sinó la constatació d’una experiència que per molts motius esdevé exemplar, en una exemplaritat que no permet ser museografiada però sí pot ser recuperada.

Espais naturals, ciutat i ciutadania: El fet que aquest espai estigui actualment en un parc públic urbà augmenta els arguments de reflexió sobre què ha de ser un espai verd urbà, quina riquesa natural hauria de tenir i com s’ha de connectar amb espais periurbans per tal de refer xarxes de connexions actives que afavoreixin el dinamisme de la natura.

Disseny i construcció comunitària: Els espais de memòria esdevenen dipòsits actius d’experiències que cal rellegir constantment. Les accions que cal fer, en aquest sentit, convoquen a l’acció sobre l’espai físic: la recuperació de les traces i els testimoniatges de l’indret del Jardí de l’Amistat, o l’activació de la imaginació social en relació amb i confrontació entre els usos socials de l’espai i l’imaginari cultural que els suporta.

 

11- COM COL·LECTIVITZAR LA CULTURA A SABADELL. 2012
Promotors: Sitesize i Acció Cultural Metropolitana, Anna Recasens.
Circumstància: Acció local a Sabadell vinculada a la plataforma de creació i aprenentatge Aula a la deriva.
Col·laboradors: Moltes persones i entitats que participaren o reberen la nostra visita durant les setmanes de recerca.
Disseminació: Redacció i difusió d’una crònica escrita setmanal que és enviada a persones i entitats del context cultural de Sabadell, i es recollia en el blog accioculturalmetropolitana.wordpress.com.

Plantejar-se les pràctiques culturals i creatives, els rols institucionals en cultura en un escenari de crisi econòmica, és constatar i acceptar l’opinió general que considera la cultura com quelcom accessori que es pot minorar encara més davant les retallades en drets i serveis bàsics. Però també des de la seguretat del veritable paper transformador de la cultura, permet alegrar-se amb l’esperança que aquesta apel·lació a les necessitats bàsiques s’apliqui també a la creació i la gestió del patrimoni comú, així com a la transformació decidida de la pròpia comunitat i no pas a una cultura de baix perfil, lliurada a l’espectacle superflu. Una esperança de retornar a un paper actiu ciutadà en la gestió i la proposició creativa que activi els recursos disponibles, renovi el paper de les associacions culturals d’arrel ciutadana, i situï el patrimoni i els recursos públics en el suport decidit d’aquestes necessitats com un exercici de represa del compromís en la construcció social de la cultura com a emancipació personal i col·lectiva. Aquests propòsits van acompanyar una voluntat d’exploració de la realitat i del teixit cultural de la ciutat de Sabadell, que es va desenvolupar durant 30 setmanes entre desembre de 2011 i juliol de 2012. Durant aquests mesos, es va contactar amb molts dels que poden ser agents actius de la creació cultural local. Es van buscar i descobrir iniciatives creatives desconegudes. Es van redescobrir espais i recursos infrautilitzats que poden activar-se de nou, molts encara connectats amb un ric teixit associatiu que necessita ajuts i reactivació. Es va concretar aquesta exploració en un recorregut, visita o entrevista setmanal, que es transformava en una crònica escrita sobre les moltes virtuts i dificultats dels plecs amagats de la realitat cultural local. Un univers que, més que no pas un reflex de l’estat de la ciutat, pot ser el seu únic motor de transformació conscient.

 

12- PATI D’OPERACIONS DE LA CAIXA DE SABADELL AMB PERSONATGES DE L’ÈPOCA. 2014
Promotors: Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859.
Circumstància: Exposició Interaccions. Revisió i creació d’obres actuals a partir d’obres del fons de la col·lecció d’art de l’antiga Caixa d’Estalvis de Sabadell.
Col·laboradors: Salut Pardellans, responsable de l’Arxiu de l’antiga Caixa d’Estalvis de Sabadell.
Disseminació: Exposició a l’Espai Cultura de la Fundació Antiga Caixa Sabadell 1859. Gener-juliol de 2014.

Per participar en aquesta exposició, Sitesize va seleccionar d’entre el fons d’art de l’entitat un dibuix de Ramon Noè que representa la tercera seu que va tenir la Caixa Sabadell, al carrer Sant Antoni. És l’encàrrec que rep Noè d’il·lustrar el cartell de l’exposició del 1977 La Caixa de Sabadell en el centenari de Sabadell-Ciutat, que ens remet a la connexió de l’entitat en l’imaginari col·lectiu i alhora a com aquesta ha estat influenciada per les circumstàncies socials, econòmiques i culturals que han marcat la història de Sabadell. La proposta que hem fet des de Sitesize vol ser una revisió sobre l’intercanvi i la construcció patrimonial que s’ha realitzat en la col·lecció d’art de la caixa, i per extensió en l’obra social com a productora i difusora de cultura.

La recerca que hem realitzat en l’extens arxiu i fons documental de l’entitat es pot llegir al mateix temps com un retrat de ciutat. Documents administratius, comptabilitat, informes de gestió, publicacions, fotografies, informes arquitectònics, etc., ens il·lustren sobre les expectatives i els valors que l’entitat comunicava als seus clients, treballadors i gestors, així com dels serveis creats amb els beneficis dels estalvis col·lectius i la seva gestió, els quals han generat per a tota la ciutat millores en benestar, habitatge, cohesió social i creació cultural. Un escenari des d’on poder rellegir i preguntar-nos per la fi d’un model fonamentat en la capacitat d’estalvi de les classes mitjanes i populars, que va créixer i prosperar travessant la història de la ciutat durant la industrialització, la República, la Guerra Civil i la dictadura. I que després, amb l’arribada de la democràcia i el foment de l’endeutament mitjançant l’accés massiu a la propietat, pren protagonisme amb les hipoteques, juntament amb el procés de desindustrialització, l’economia de serveis i l’economia financera. Fins arribar a l’explosió de l’anomenada bombolla immobiliària i la crisi financera del capitalisme global.