Nº 206. Pedagogia/Emancipació

Amb aquest nou número de la revista QUADERN obrim les portes a la reflexió sobre una vella i controvertida qüestió: l’educació. Ho fem, però, des d’una perspectiva concreta, la de l’emancipació, a pesar de reconèixer les limitacions, dificultats o ambigüitats que acompanyen aquesta paraula. Fins a un cert punt, qualsevol forma d’educació, de transmissió de sabers i habilitats, és emancipadora, perquè ens ajuda a transcendir, a anar més enllà de la mera vida biològica. Amb tot, i en la mesura que en el terreny de l’educació es juga la partida entre la continuïtat i el canvi, entre la reproducció d’un determinat ordre, d’allò «que s’ha fet tot la vida» perquè «així es fan les coses», i la innovació, la transformació d’allò que està establert, podem distingir una educació conservadora o tradicional (no necessàriament amb connotacions negatives) d’una altra d’emancipadora. I és evident que una educació pot ser emancipadora per molts motius diferents: per les qüestions que planteja, pels mètodes que utilitza, pels espais que ocupa, per les relacions que estableix entre els que parlen i els que escolten, pels productes que genera, etc. És per això que els textos i articles que segueixen volen recollir parcialment aquesta varietat de motius, especialment en el camp de l’art i la seva vessant pedagògica, que ha estat històricament cabdal per a l’emancipació cultural. Els casos, les pràctiques, els llocs i les persones que surten al llarg d’aquest monogràfic, però, no esgoten totes les possibilitats i tots els camps d’una pedagogia emancipadora. Són una mostra, potser representativa, de les inquietuds i sensibilitats que tenen lloc en aquest espai, alhora tan fràgil i tens, que existeix entre generacions; aquest fil subtil que relliga el passat amb el futur.

 

Portada: ‘Saber light’. Composició i fotografia de Guillem Celada. Sabadell, agost 2016.

 

Articles del número: