Nº 209. La nit de la ciència desvetlla la raó

D’aquí a uns mesos, Quadern farà 40 anys. La Fundació Ars, amb l’impuls de Manuel Costa, ha portat aquesta revista des del 1998 i l’acompanya en totes les seves peripècies. Fa unes setmanes m’ha confiat la il·lusionant missió de dirigir una nova etapa de la revista, en la qual haurem de resoldre tres reptes. El primer, oferir una revista de gran qualitat a les lectores i als lectors en paper, que amb la seva compra ens permeten seguir imprimint la revista sense interrupció des de dos-cents nou números, potenciant la difusió del coneixement, de la reflexió i del debat. Segon repte: entrem en una nova fase de l’era digital en què hom escriu i llegeix des de qualsevol lloc i qualsevol dispositiu, i ja formen part de la nostra manera de llegir formats que no existien fa uns anys. Quadern ha de trobar la seva veu dins aquest món nou, mantenint tres principis no escrits que la guien des de sempre: ser una revista d’actualitat —però de l’actualitat del temps llarg, tractem de les tendències més que de les notícies—; ser una revista feta des de Sabadell però oberta al món, és a dir cada vegada més, volens nolens, al món digital; i ser una revista d’idees, arts i lletres que resulti agradable, instructiva i inspiradora per al nombre més gran possible de lectores i de lectors. Són reptes apassionants, però també difícils, més encara perquè ho volem fer sense cost ni per a la revista ni per al lector, i ràpidament. Amb imaginació, anem dissenyant la nostra resposta a aquests desafiaments propis de l’època en què vivim. Us saluden Bernat Lladó Mas, Berta Rubio i Faus, Clara Soley, David Madueño, Gemma Cascón, Ricard Efa i Riccardo Massari Spiritini,  consell de redacció de Quadern a partir del present número i jo mateix, Sébastien Bauer, com a director.

El tema d’aquest número 209 neix d’una col·laboració amb entitats locals entorn de la Nit de la Ciència 2017. Doncs bé, si hi ha un tema que Quadern no toca, és el de la ciència, si no és marginalment a la secció d’idees. I si parléssim de la ciència des de les arts i les lletres, què obtindríem? Una denúncia romàntica de la racionalitat científica? Tot al contrari, en aquest número trobareu: ordre i soroll, el càlcul dels harmònics, robots per a ensenyar als nens a pensar, i d’altres «de fer feines». I consideracions sobre les personalitats científiques: grans científiques del passat, o el científic d’avui dia com a personatge hollywoodià. I pedagogia, i metafísica, i innovació. I també una innovació editorial, que esperem que us agradi tant com a nosaltres, amb l’entrevista a Carles Lladó dibuixada per Efa. És el retorn de la narració gràfica, desapareguda l’any 1990 de la revista amb Quacòmic, avui recuperada, i esperem que per molts anys. — Sébastien Bauer

[ Imatge de portada: Guoita’ls: Cafè científic (2017). Autor: Patxi Ocio Casamartina ]

Articles del número: