Nº 204. Fotografia i memòria

El punt de partida de la fotografia del segle XXI segueix sent la realitat, allò que el fotògraf situa davant dels seus ulls, però el resultat va molt més enllà. I aquest més enllà ha obert nombroses i inesperades portes al llenguatge fotogràfic i, a l’observador, noves interpretacions i visons de la realitat. On és la línia entre realitat i ficció? La demanda a aquesta pregunta que no espera resposta ha conduït la fotografia al seu camp expandit. Els textos i autors que presentem en aquest numero de Quadern ofereixen punts de vista i més preguntes entorn a aquestes qüestions.

Fotografia i memòria planteja la relació entre documentació visual, investigació i informació. Quin són els valors de l’arxiu fotogràfic? Quina és la relació entre document i percepció? Quin és el valor científic de la fotografia?

Les noves eines digitals han suplantat la percepció directa del món. Aquesta nova substància visual inèdita convida a molts artistes a bussejar-hi críticament. Una nova forma de documentalisme s’està obrint pas, ja no per oferir imatges que mai no hem vist sinó perquè proposen noves visions d’allò que ja hem vist.

La postproducció fotogràfica ha obert un gran debat ètic. Ja no es tracta de la històrica contradicció entre la subjectivitat de la mirada i la veritat objectiva que volem reconèixer en la fotografia, sinó de la manipulació de la imatge amb finalitats poc clares, a vegades, o bé explícitament mostrades en el cas de molts artistes immersos en el treball de l’apropiacionisme i la postfotografia.

El camp expandit de la fotografia ha obert noves poètiques de la imatge. L’artista fotògraf té tres ulls. El tercer és el de la càmera. Amb aquest instrument òptic té el poder de veure més enllà d’allò que és visible per a la majoria.

Articles del número: