Nº 202. Locals i globals

La globalització engendra molts processos. Els uns, per oposar-hi reflexió i resistència amb propostes ultralocals, emen la recerca de nous continguts universals. Altres, acceptant-la com a signe inevitable del nostre temps, propugnen que la cultura en un món global permet, més que mai, la producció de localitat de les minories.

En aquest número de Quadern presentem algunes de les veus que, en el context assumit de la globalització, han trobat un espai propi, un lloc personalíssim des d’on desafiar el fals cosmopolitisme i la homogeneïtat, dos efectes devastadors de la mundialització de la Terra. Productors culturals interessats en una cultura de consum que no renuncia a la seva dimensió transformadora. Creadors visuals que des de perspectives situades, concretes i locals ens obren noves rutes mentals i emocionals, noves formes de connexió i mediació entre l’ésser singular i la maquinària global.

És el cas de Fina Miralles, de qui publiquem en aquest número el seu text inèdit, L’illa de Firdrac, escrit a París l’any 1989, que entenem com una resposta des de l’art i l’escriptura davant una humanitat en crisi. Una cosmogonia que ens parla d’un renaixement. D’una última oportunitat dels humans per reinventar un altre ordre que no sigui l’ordre patriarcal de domini i devastació. O de Xavier Canals, un poeta i artista discret i coherent que va fent el seu treball en silenci però sense abandonar la investigació i la generació de continguts inscrita en les paraules.

Altres projectes, com Hospital 106 de Jordi Canudas i Isabel Banal, situen el debat de l’art en l’espai públic per abordar la transformació dels llocs de ciutadania en urbs anònimes i deshumanitzades. En la mateixa línia, els col·lectius A77, Floating Lab i Bijarí utilitzen l’espai públic com a lloc d’intervenció per evidenciar mancances i provocar la reflexió. I hi ha projectes molt individuals que han partit de decisions vitals, com els de Francesc Serés i Joan Todó, que han tornat a la seva Ítaca en territoris perifèrics per explicar-se i explicar el món. També el de Gilbert-Ndunga Nsangata, refugiat polític que viu a Sabadell, i autor del documental Imatges d’una tornada al país natal, que reflexiona sobre l’impacte de la globalització a l’Àfrica.

Tots són projectes i propostes que, en definitiva, parlen del món (global) no des de perspectives genèriques i falsament cosmopolites. Des de les seves mirades, la globalització —més enllà de ser un procés dirigit des dels interessos econòmics— se’ns presenta amb un altre rostre, se’ns ofereix com una nova oportunitat de pensar i actuar des de la materialitat real i concreta d’allò que és proper, única garantia per abordar críticament el sentit universal de la vida.

 


Portada / Silló Vasily. Dessau, 1925.

Substitució de les corretges de pell endurida del “entapissat” original per trenat manual de corda de cànem teixit sobre la pròpia estructura del seient, respectant les mides exactes de les peces originals.

Coberta de Guillem Celada Prior, 2015. Treball artesà de Rafael Celada Rodríguez. Fotografia de Mariona Agulló Pont. Retoc fotogràfic de Nerea Pérez Rivero.

 

Articles del número: