Nº 201. Cultura i indústria, una relació singular

En aquest nou número de Quadern volem reflexionar sobre la relació entre cultura i indústria. La crisi de model i econòmica, així com la irrupció dels mitjans digitals, han fet saltar els pactes establerts des de fa més d’un segle entre els creadors i la indústria cultural. Com s’ho fan actualment els artistes per mostrar la seva obra i arribar al públic? Quin és el paper d’aquest públic? És Internet una bona eina de difusió de continguts? Quin significat tenen les llicències lliures?

Aquestes són algunes de les qüestions que abordem al llarg de les properes pàgines, amb reflexions de Jorge Luis Marzo sobre el paper del públic que ha esdevingut usuari, i de Jaron Rowan, que ens proposa una història apòcrifa de les polítiques culturals. També comptem amb les experiències de Marta Vergonyós al centre cultural la Bonne i de Pilar Bonet amb Arts Coming, una nova proposta del mercat de l’art i la cultura que parteix de la premissa que «el paper de l’artista i la funció de l’art assumeixen responsabilitats més ètiques i sovint menys avaladores d’una estètica autocomplaent o de servitud al mercat».

També hem volgut conèixer cinc artistes de Sabadell que ens han explicat la seva relació amb la indústria, com aprofiten els nous canals de difusió per a les seves obres i la necessitat de reinventar-se constantment i de crear més interès social cap al fet artístic.

En aquest número de Quadern també hi ha un espai de reflexió per a la música i el cinema, amb la participació dels creadors del segell discogràfic Domestica i les paraules d’Andreu Meixide, organitzador del primer festival de cinema amb llicència creative commons del món. Mentre que David Madueño ens proposa una constel·lació editorial de petits segells que treballen en paral·lel o fins i tot de vegades contra la indústria, i de l’exemple de Terrícola, una editorial de petites dimensions que aposta pel risc i l’originalitat.

Articles del número: