Nº 197. Monuments

El monument forma part del paisatge artificial. En el seu origen el monument és una forma d’alteració, una modificació intencionada del paisatge, natural o urbà, feta amb la intenció de crear una situació commemorativa, una experiència de la immortalitat. En aquest supòsit, el monument forma part constitutiva d’un lloc. S’integra en la memòria cultural col·lectiva i en els relats de construcció de sentit. Tanmateix, aquest naixement noble del monument sovint xoca de front amb les polítiques del disseny urbà i l’activisme constructivista, que massa sovint actuen com a forces de transformació per damunt i contra la memòria constitutiva dels llocs.

En aquest número de Quadern explorem les relacions entre escultura i memòria en l’experiència del paisatge urbà. De les formes de constitució d’una escultura en un site o en un non-site. És a dir, en un lloc constitutiu de memòria col·lectiva o un no-lloc producte d’un artifici fàcilment oblidable i substituïble.

Roger Sauquet i Gemma Cascón presenten una cartografia crítica dels monuments de la ciutat de Sabadell tot posant en crisi els propis conceptes de monument, memòria i oblit. En la mateixa direcció, l’artista Francesc Abad documenta les vides de la pedra Kleist a diferents no-llocs de la ciutat de Terrassa fins convertir-se en anònim suport comunicatiu per a les veus dissidents de la ciutat. Oriol Fontdevila parla de monuments fallits i de la commemoració com a espai d’insurgència, d’actituds i comportaments artístics que ens permeten viatjar fins a Joan Brossa i els seus poemes visuals, emblemes contra l’oblit enmig de la ciutat, com la bota militar subtitulada “Contra l’oblit, som!”. La qüestió de l’espai i la memòria en la nostra geografia i els nostres paisatges també és central en el projecte de Sitesize, fundat el 2002 per Elvira Pujol i Joan Vila-Puig. Amb un treball centrat en el concepte de memòria com a forma de resistència, presentem les seves pràctiques en el context vallesà.

Finalment, també s’analitza en aquest número la traducció literària, una exploració dels límits de la llengua i la cultura, i el cas específic del català, que els darrers anys ha comptat amb noms tan prestigiosos com els de Xavier Farré o Jaume C. Pons Alorda.

Articles del número: