Llorenç Ugas Dubreuil, la memòria del paisatge

El treball de Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976) se centra en la ciutat i el seu entorn, i en els llocs de tensió que es generen de la relació entre l’home i el que l’envolta. Explorant aquestes relacions que la societat contemporània té amb el territori, Ugas vol qüestionar i posar en evidència aspectes latents que la societat te acceptats, i que possiblement haurien de ser pensats de nou.

Ugas Dubreuil articula tots els seus projectes en sèries al voltant de l’arquitectura, el paisatge i el territori. Tot i que en primera instància les seves fotografies puguin semblar documents exactes de la realitat que ens envolta amb una mirada aparentment objectiva, les imatges de l’artista tenen un component emocional, que més enllà de l’arquitectura i el paisatge articula tots els seus projectes. Les nostres petjades, els rastres, el que no expliquen els llocs, els límits entre allò públic i allò privat, el buit i la solitud en la ciutat contemporània, l’empremta de la crisi en el paisatge quotidià o la transformació del paisatge per l’impacte de la naturalesa humana.

Influenciat per l’obra d’autors com Fox Talbot, Eugene Atget, Stephen Shore, Andy Goldsworthy, Richard Long, Edward Burtynsky o Bern i Hilla Becher i els seus successors Candida Höfer o Andreas Gursky, les fotografies d’Ugas Dubreuil naveguen entre la documentació, com a representació exacta del lloc, i l’experimentació d’allò més emocional en relació a l’espai fotografiat.

En paraules de l’artista: “M’interessa explorar la relació que ens uneix al nostre entorn, qüestionar la forma en què hem construït el nostre hàbitat i posar en evidència una manera de pensar el territori en què la manca de previsió brilla per la seva absència”.

Actualment treballa en zones especialment afectades i alterades per la pressió urbanística i política dels anys del boom immobiliari, i que després dels primers anys de la crisi han quedat abandonats, alterant la percepció del paisatge, que ha quedat greument afectat. A través de l’experimentació amb els materials, les ultimes obres de l’artista volen traslladar al espectador la experiencia física i visual que es té en aquests llocs.

 

 

Del projecte Romperle el alma al paisaje_En proce¦üs. (3) bn

 

 

 

 

 

 

 

 


Llorenç Ugas Dubreuil (Sabadell, 1976). Viu i treballa a Sabadell. Entre les seves exposicions individuals hi ha 9 bancos para hablar (Palmaphoto 2015); Esto sí es lo que parece (Galería T20, 2014); Otra ciudad (Projecte Rodalies 4, Xarxa Transversal); Cartografiar el espacio. Lugares, rastros y huellas (Photoespaña 2011); Público-Privado (Explum,2011); Espacios de luz (Galeria T20, 2008). Ha participat en diverses exposicions col.lectives com La creación del paisaje contemporáneo (Centro de arte de Alcobendas, 2015); Paisajes; Naturaleza y  Artificio. Fotografía en la Colección DKV (2014); Interaccions. (Fundación Antigua Caixa Sabadell, 2014); Encuentros de arte contemporáneo. (Museo Universidad de Alicante, 2014); Viatge extra-ordinari (Bòlit centre d’art contemporani, 2013) In situ (Galeria Addaya, 2013); Projecte Arteria (Col.lecció DKV. Santillana del Mar, 2012); Procesos visuals y documentals (Fundació Vila Casas, 2011); Inside (Galeria sis, 2011) ; Wunderkammer. (Galeria T20, 2010); El color, el tiempo de los ritmos. (Fundación Cajasol, 2009). Ha estat guardonat en diverses convocatòries com el Premi d’art contemporàni Fundació Reddis (2015); Premi d’arts plàstiques UNED (2014);  Premi d’arts visuals de Pollença (2014); Premi d’arts plàstiques FUNCOAL (2012); el Premi d’arts plàstiques de la Diputació d’Alacant (2009,2011); Explum (2010); Beca de la Fundació Arte y derecho (2010);Premi de fotografía Purificación García (2009). La seva obra forma part de col·leccions com la dels Recorridos fotográficos ARCO, Fundació Cajasol, Fundació Vila Casas, Fundació FUNCOAL, DKV, EXPLUM o la Diputació d’Alacant.