Formes de desaparició / Arxiu, memòria, identitat

fd200_arxiu_color

Una revista com Quadern, amb el temps, esdevé arxiu. Un lloc d’acumulació de memòria, de pensament, de reflexió, d’opinió. Un reflex d’un moment i d’una època concrets, caracteritzats per unes circumstàncies particulars. I què és memòria?, es pregunta Albert Balcells, catedràtic d’Història contemporània de la UAB. «Memòria no és la suma inviable de memòries individuals, sinó l’imaginari tramès del passat col·lectiu que dóna identitat compartida.» Els continguts d’una revista formen part d’aquest relat, que sense estar elaborat pensant en criteris historicistes, deixa constància d’uns fets, d’uns temes, d’unes idees, d’unes persones, que s’ubiquen en un temps i un espai determinats. Fer memòria no només és recordar, és ajudar a construir un relat. Tot i que aquest relat sempre serà incomplet, parcial, selectiu.

Una revista impresa té molt de document, perquè esdevé font material d’informació, que pot ser consultada i fins i tot estudiada. Remenar els arxius físics, tocar els exemplars, passar pàgines, té quelcom de profanació. Pel temps que ha passat en quietud, per la delicadesa del paper, per l’olor d’antiguitat, per la sensació que es pot desfer a les mans. Això no passa amb el suport digital, en què molta de la informació generada desapareixerà completament si no hi ha intenció de mantenir-la ben guardada, classificada i localitzable. Fer un exercici de revisitació d’un arxiu, fer-ne una valoració, detectar les presències i les absències, fer un recorregut per la història recent, és una bona forma de construir memòria. Buscar entre els arxius disponibles també és una forma de detectar el poc que s’ha preservat, el poc que s’ha difós, el poc que s’ha transmès. I cal recordar que sense memòria històrica serem incapaços de recuperar o consolidar la nostra pròpia identitat.