Formes de desaparició / Analfabets del segle XXI

cadires_quadern

Gemma Cascón

Passar del simulacre a l’experiència. proposa Maria Ascaso, com un dels eixos a tenir en compte a l’hora de plantejar la transformació del sistema educatiu actual. L’experiència és essencial en el procés d’aprenentatge, és la que ens permet convertir la vivència personal, el viure en relació als altres, en una forma de coneixement que cada vegada té més pes degut a la constant transformació de l’entorn. Ens calen processos d’adaptació continus, de (re) coneixement, (re)aprenentatge, (re) identificació, renovació, (re) codificació. I això passa per desaprendre també. Oblidar allò que hem après. Buidar la ment d’esquemes pre-establerts que ens limiten i bloquegen per poder elaborar-ne de nous. Els analfabets del segle XXI, diu el psicòleg Herbert Gerjuoy, no seran aquells que no sàpiguen llegir i escriure, sinó aquells que no puguin aprendre, desaprendre i re-aprendre per adaptar-se als canvis que ens porta la societat actual.

Els ésser humans tenim un ampli marge d’autodeterminació. Durant tot el nostre cicle vital, l’aprenentatge ens permet adquirir capacitats que podrem utilitzar per solucionar problemes, adaptar-nos millor a situacions noves o contribuir a la creació d’identitat personal. Però aquest aprenentatge pot ser utilitzat també amb fins diversos, com bé apunta Jesús Rul i Gargallo, des dels més instrumentalitzadors (ideològics) fins als més alliberadors (humanístics). Per tant, és important que aquest aprenentatge ens doti de les eines necessàries per al discerniment i que facilitin un espai de relació on no hi hagi lloc a l’exclusió per diferències individuals, socioeconòmiques o culturals.