Floating Lab Collective

 

— L’espai públic com a espai d’intervenció —

Tres col·lectius (a77, Contrafilé/Bijari i Floating Lab Collective) ens expliquen els seus projectes i com han aconseguit fer de l’espai públic un lloc d’intervenció artística a través de propostes imbricades en la comunitat, creant nous dispositius i relacions comunitàries

 

La Casa Blanca Colectiva /La Casa Blanda. Floating Lab Collective. Fotografia: MDE11. Museo de Antioquia.

La Casa Blanca Colectiva /La Casa Blanda. Floating Lab Collective. Fotografia: MDE11. Museo de Antioquia.

 

Floating Lab Collective ens parla de la seva col·laboració amb el grup local Morar en la creació de la Casa Blanca Col·lectiva a Medellín, i altres projectes a Bogotà i Port-au-Prince.

Floating Lab Collective és un grup interdisciplinari que té com a objectiu acostar l’art a la vida quotidiana del públic i estimular la participació en el marc de l’art, l’experiència creativa i l’àmbit social. El col·lectiu té la seu des del 2007 a l’àrea metropolitana de Washington DC.

 

La Casa Blanca Colectiva / La Casa Blanda

El projecte té relació directa amb el grup Morar coordinat per Luz Omaira Tabares, i amb Sandra Janeth Cespedes, Edwin Steven Hurtado, Maribel Lopez, Marisol Lopez, Luz Adiela Marin, Mariela del Socorro Marin, Mario Marulando, Blanca Lucia Pena, Yailud Lopez Presiga, Eugenia Pusiga, Doris Bectel R., Aurora Ramirez, Ana Lucia Soto, Gloria Nancy Usma. Aquest grup té la seu al centre de desenvolupament cultural de Moràvia, a Medellín, Colòmbia. El centre cultural es va crear com una necessitat de cultura, art i educació en resposta a la violència intrafamiliar, el paramilitarisme, la guerrilla, i la delinqüència que van turmentar la població durant molts anys, fent d’aquest barri un dels més perillosos de Medellín. En barri s’origina en un «abocador» els habitants del qual eren recicladors. En aquest sentit es van construir les seves casotes (casuchas) de fusta i cartró al voltant de la muntanya de deixalles, que amb els anys va anar creixent i va acabar formant part de la comuna 4.

El grup Morar s’estableix amb els objectius clars de crear una empresa productiva i familiar on els seus membres poguessin treballar des de casa i d’aquesta manera contribuir al manteniment econòmic familiar. El grup va treballar sobre una sèrie d’idees per destacar la seva identitat, pensant en l’entorn i el context social.

 

La col·laboració

Morar i Floating Lab Collective es van integrar per crear la Casa Blanca Colectiva. El projecte de col·laboració a Medellín es va concretar en una obra central i pública, específicament una rèplica 1/5 de la mida de la Casa Blanca dels Estats Units. L’objectiu era que servís com a plataforma per a la producció creativa de diverses formes de reinterpretar la relació del poder, resistència amb la comunitat i el seu entorn.

El projecte La Casa Blanda, com es va anomenar a Medellín, va prendre la imatge neoclàssica de la Casa Blanca i la va transformar en un espai afectiu, íntim, flotant i efímer. Un espai per fer connexions, on allò sensual i fràgil és privilegiat sobre el que és racional i institucional. En aquest sentit, la Casa Blanca Colectiva es va confeccionar amb llençols donats i va ser completament manufacturada pel grup Morar. El mateix grup es va encarregar de brodar alguns llençols que evidenciaven el llegat del conflicte dins el llenguatge de la ciutat.

 

L’institut d’Investigacions de la Informalitat

L’Institut d’Investigacions de la Informalitat és una iniciativa transnacional d’investigació que acull diferents manifestacions, estructures i percepcions de la informalitat, segons les formes de concepció del món en diferents contextos territorials. La informalitat es compon d’activitats socioeconòmiques i les relacions que es donen fora de la regulació i la protecció de les institucions legalment reconegudes.

Aquest espai social conté d’una banda un gran nombre d’innovacions populars i de l’altra una infraestructura sistèmica que condueixen operadors informals per generar nous mitjans de supervivència, segons el context del país.

El projecte té com a objectiu valorar aquestes tensions, les coincidències i contradiccions que conformen la relació interactiva entre els aspectes formals i les esferes informals, generant així punts de trobada que visibilitzen la realitat des de perspectives diverses.

 

Institut Mòbil / Bogotà, octubre de 2013

La plaça de Bolívar a Bogotà, Colòmbia, té una llarga història de venedors ambulants informals que utilitzen carros mòbils per sobreviure. Els carros als carrers connoten oportunitats i mobilitat, tant física com econòmica. El projecte Institut Mòbil readapta aquest mecanisme en col·laboració amb un constructor de carros ambulants per crear una plataforma mòbil destinada al diàleg, accions i intervencions a l’espai públic.

 

El Llibre de les Promeses Latents

Aquest projecte es va desenvolupar de manera contextual en resposta a una invitació a La Bienal del Gueto, a Port-au-Prince, Haití. El projecte es va articular a partir d’una proposta sostenible i sustentable, que establia vincles, que tenia aspectes pedagògics i amb capacitat poètica i política.

El projecte es va basar a crear un llibre prenent com a element central vestigis del terratrèmol del gener de 2010. Per a la creació del Llibre de les Promeses Latents, es va fer paper a partir de les deixalles, es van crear tintes fent servir variades tècniques com olis barrejats amb pols utilitzada per a les cerimònies de vudú, disponibles als mercats. Les eines les van confeccionar artesans i es va construir un carro per a l’emmagantzematge i com a estudi mòbil.

El projecte es va articular com una sèrie de tallers per formar artistes al mateix temps que per crear un llibre que evidenciés l’estat d’algunes promeses amb relació a la reconstrucció del país enfront dels efectes del terratrèmol.