Embassa’t 2015 – #PetitPeròValent

foto_embassat

El director del festival ens presenta l’edició 2015, amb concerts de Joan Miquel Oliver, Adrià Puntí, Núria Graham, Pau Vallvé i El último vecino, entre d’altres.

Amb la setena edició del Embassa’t 2015 a la vista volem traçar algunes idees o recomanacions a l’hora d’acostar-nos a aquest festival. Potser quan sentiu la paraula festival de seguida ho relacioneu amb aglomeracions, música altament sorollosa i una multitud eminentment jove desfasada… Però lluny d’aquests formats potser sobre-explotats al nostre país, també existeix una divisió de festivals de petit format que han apostat per la proximitat i la qualitat.

Des de la primera edició del Embassa’t  al 2009 la pretensió ha estat aquesta, i segurament —en essència— s’ha aconseguit. El Festival Independent del Vallès ha fet gala d’aquest subtítol durant sis anys, havent-se convertit en una de les escasses cites musicals i culturals dins d’una marcada franja de públic a la comarca del Vallès Occidental.

Per a alguns altres l’evolució del festival al 2013, d’un sol dia a una programació eclèctica i propera a trenta artistes al centre de la ciutat de Sabadell va significar un pas a vegades vertiginós… És per això que des d’aquí, i sense voler ser una atalaia o un far volem treure’ns la por o els prejudicis a l’hora d’abordar una programació que altre cop promet acostar els propers 11, 12 i 13 de juny els grups i artistes més en forma del panorama alternatiu.

 

 

Caps de cartell

Tot festival es composa d’alguns noms que sobresurten per damunt dels altres, ja sigui per la seva popularitat, trajectòria o bé per estar en aquell moment just que hom no sap perquè però està en boca de tots… enguany aquest pes recau a escala Embassa’t a diversos artistes, cosa que sempre està bé, per acontentar tots els gustos. Divendres 12 de juny destaquen Joan Miquel Oliver i Adrià Puntí, dos noms que van lligats a la vessant més poètica i personal de la música feta en català dels darrers anys. Puntí ja es va anar guanyant aquesta etiqueta de geni o boig incomprès des de l’època dels Umpah-Pah, i amb els anys i amb una brillant i tortuosa carrera en solitari aquesta llosa s’ha fet gran. Ara, després de dotze anys d’un silenci tèrbol sembla ressorgit millor que mai per abordar el seu quart i desitjat treball en solitari: La clau de fer girar el taller¸les noves cançons ja sonaran aquest juny al festival.

Joan Miquel Oliver, ha estat l’alma mater i compositor principal dels Antònia Font. La banda mallorquina més universal o sideral, referents del nou pop català i precursors de la trencada de motlles i cotilles que la indústria o les administracions havien marcat a molts grups d’èxit del país. Com a inquiet i prolífic artista, per primer cop després de la dissolució d’Antonia Font, totes les seves forces s’han centrat en el seu projecte en solitari. Pegasus n’ha estat el fantàstic fruit.

 

 

Núria Graham, Pau Vallvé i El último vecino són els caps de cartell catalans de la nit de dissabte 13. A la vegada representen aquesta fornada d’artistes que han arribat per quedar-se en una escena que també necessitava urgentment nous referents a l’hora d’ocupar portades, podis i rànkings. Uns artistes entre ells molt diferents i que a la vegada han aportat sàvia nova a l’exitosa etapa folk catalana. Segurament Pau Vallvé encapçalaria aquesta transició, i és que Els dies bons  ha resultat un nou encert per la crítica i públic. La jove vigatana Núria Graham s’ha tret el paper de promesa per reivindicar-se amb un àlbum debut només a l’alçada de molt pocs. I en darrer lloc El último vecino, ha esdevingut un fenomen molt barceloní però d’un gran impacte a base de directes festius i certa nostàlgia vuitantera que recorda a uns altres últims, El último de la fila.

 

 

Pes internacional

L’Embassa’t any rere any ha mirat més enllà de les fronteres. Aquest cop són els britànics Is Tropical els encarregats de dotar la nit de dissabte d’un pedigrí molt especial al Vallès. I és que segurament aquesta banda omple estadis i festivalera europea tingui un dels concerts més pròxims i directes de tota la seva extensa gira d’estiu. Per posar la cirereta al pastís, just després serà el pas de Octo Octa amb l’encàrrec de tancar la festa i aquesta edició de 2015. Octo Octa és un dels joves productors de la nova electrònica americana, l’artista de Brooklyn portarà el seu house als jardins de l’espai cultura, sens dubte dues oportunitats excepcionals en una sola nit.

 

 

Mirada a l’electrònica

L’escenari del Mirador del Museu del Gas és l’única finestra que disposa la ciutat per mostrar què passa a Barcelona i rodalies amb el gènere de l’electrònica. Sens dubte l’estil musical que exponencialment es multiplica més cada temporada, i no només en nombre sinó amb pes i qualitat. Sunny Grave, Vallès, Pau Roca, Mans O i Olde Gods són alguns dels artistes més interessants d’aquest espectacular escenari.

 

 

Com el Vallès no hi ha res

L’ Embassa’t també ha volgut ser un aparador per les propostes emergents i potents que sorgeixen a la comarca. El trio sabadellenc El Tercer Semestre, presentarà el seu segon LP en la seva segona visita al festival, els guanyadors del premi joventut del Sona9 tocaran els temes del seu nou àlbum, es diuen Pantaleó i són de Terrassa. Mentre que M.A.D! són de Rubí i porten un potentíssim xou electrònic i instrumental; però sens dubte el nom de la comarca que sona amb més força és Opatov. La jove banda de Cerdanyola està cridada a ser un del grups de referència del panorama musical. Psicodèlia, rock, indie i una presència descarada. No és casualitat, sinó que està fet amb tota la intenció del món però és que un cop més si hi tenen cabuda en aquesta rumiada programació és perquè ho valen. La bandera del festival ha estat fer créixer el circuït més enllà de Barcelona ciutat, i cuidar la xarxa entre públic i bandes ha estat una bona manera.

 

 

Per últim cal destacar els preus populars, una rica programació paral·lela com els Vermuts o El Petit Embassa’t pel públic infantil que són elements que fan del festival una de les cites més cuidades i esperades cada any per més gent. No tardeu a descobrir-lo de prop, no només per poder presumir que a casa nostra també ocorren coses interessants, sinó per realitzar aquell bonic exercici d’obrir mires i empapar-nos de propostes fresques i d’allò més noves pels sentits. Una de les millors maneres d’estrenar la temporada d’estiu en un entorn idoni, no trobeu?

 

 

Més info a www.embassat.com