Arts Coming, un nou mercat de l’art i la cultura

Vivim un temps de canvi. Aquesta frase és el titular de premsa més reiterat i també la constatació general d’un procés de transformació. Sabem que alguna cosa ha acabat. No discernim els perfils d’aquest nou episodi, però vivim de ple el desassossec del gir i valorem la direcció que emprèn. Tots els àmbits de la societat, també el de la cultura com a marc de producció de coneixement i l’art com a possibilitat de l’experiència, estan afectats.

No preguntis a l’ignorant, Rafel G. Bianchi, 2012.

No preguntis a l’ignorant, Rafel G. Bianchi, 2012.

En aquest nou cicle, el paper de l’artista i la funció de l’art assumeixen responsabilitats més ètiques i sovint menys avaladores d’una estètica autocomplaent o de servitud al mercat. No és gens difícil observar-ho. En els escenaris de l’art i entre els projectes dels creadors podem analitzar l’energia d’aquesta voluntat de dialogar o de confrontar-se als conflictes del nostre temps i plantejar lectures sobre la nostra història o friccionar els llenguatges establerts per a generar interpretacions. Al museu, a la galeria o en altres espais de recepció artística, la creació treballa fent relectures sobre el nostre passat, posant en qüestionament els rols de gènere, implicant-se en debats al respecte dels conflictes polítics que es generen en les lleis d’estrangeria o els processos colonitzadors. Existeix un art de voluntat social i de comportament polític que no busca el mercat del preu sinó l’espai de la reflexió, la denúncia, o una estètica de l’emergència.

Es tracta de produccions artístiques que també gestionen nous vincles amb els espectadors, les galeries o el mercat convencional, i que fan resistència a la pura especulació econòmica de l’objecte estètic. Allò que denominem art contemporani, una part important, es confronta a la necessitat que la creació interpreti les condicions històriques del present i treballi en la direcció de crear llocs on negociar amb el real, defugint la condició de simulacre i l’espectacle de l’art. En aquesta zona de debat, pensem la idea de l’art com a espai i acció d’un esperit utòpic capaç de no rendir-se a determinants capitalistes. Molts artistes i obres, múltiples iniciatives culturals, treballen aquest objectiu: la resistència intel·lectual i política a la pura especulació econòmica del mercat de l’art. Quan l’art esdevé tan sols mercaderia potser ja no és art, cal invertir en altres valors i energies transformadores.

En aquest registre de producció s’identifica la plataforma cultural Arts Coming/contemporary art editions. Una iniciativa creada el 2012 a Mataró amb l’objectiu de treballar molt a prop dels artistes per fer producció d’obres que siguin assequibles i accessibles, en preu i continguts, per a un públic més ampli i divers. La missió d’aquesta iniciativa és treballar a contracorrent de l’art com a luxe o com a espectacle i a favor d’una producció de petit format, en edicions no limitades que impliquen una potencialitat del contingut. Arts Coming prefereix el valor per sobre del preu. Parlar d’art no és tan sols definir i analitzar codis, sinó atendre llocs per a l’acció que puguin remoure estructures mercantils i reparar la iniquitat absoluta de la cultura institucional, poc donada a l’esperit crític. Les edicions d’Arts Coming formen part dels fronts oberts de resistència a una banalització de la cultura.

L’origen d’aquest projecte es troba en un espai compartit de lectures i pensament crític. És una iniciativa feta de complicitats, entre els editors i els artistes, el públic i el nou col·leccionisme. L’objectiu és produir i promocionar obra d’artistes contemporanis, en diferents formats i materials, però sempre de petit format i gran recorregut conceptual. A la manera d’una editorial o discogràfica independent i amb un guió clar de comissariat, les obres de la col·lecció d’Arts Coming s’ofereixen a públic i compradors des d’una web que no funciona com a simple botiga sinó com a espai de formació i debat. Les obres comporten llargs processos d’investigació i lectura, però el seu preu oscil·la entre els 30 i els 150 euros, generant un model emergent de col·leccionisme obert a nous públics. Artistes i editors comparteixen la certesa que l’art és una forma de recerca i de debat sobre el context del nostre temps i que aquesta responsabilitat és prioritària.

 

Autors de prestigi

Actualment, la col·lecció Arts Coming compta amb 11 obres d’autors nacionals i internacionals de reconegut prestigi. Alguns d’ells han exposat recentment al MACBA o el Museu Reina Sofia de Madrid i han estat proposats per a la Biennal de Venècia d’aquest any: Rogelio López Cuenca, Núria Güell, Fernando Sánchez Castillo, Milena Bonilla, Rafel G. Bianchi, Xavier Arenós, Mireia Sallarès, Domènec, Antonio Gagliano, Francesc Abad i Dani Montlleó. Malgrat la seva trajectòria, tots han accedit a formar part del projecte d’Arts Coming per afinitats intel·lectuals i polítiques. Les seves peces estan produïdes al nostre territori en processos artesanals o industrials i van certificades pels autors o l’editora. Es tracta de formats i tècniques diverses: llibres d’artista, petites escultures, objectes manipulats, dibuix, fotografia o teixits. No importen els materials ni les tècniques exclusives de l’art, sí les narratives i els comportaments.

Nada por las patrias, Fernando Sánchez Castillo, 2014.

Nada por las patrias, Fernando Sánchez Castillo, 2014.

Es tracta d’obres i trajectòries potents per la seva lectura sobre els conflictes del nostre temps: revisions sobre la memòria històrica, anàlisi sobre la crisi del llenguatge, perspectives d’acció política, noves aliances entre l’art i el disseny, consciència social, activisme poètic. Efectivament, produccions de petit format i gran contingut. És important destacar que cada peça, quan arriba al comprador, porta material escrit que dóna informació sobre l’autor i el procés de treball. La part d’informació i de formació és fonamental quan abordem el món de l’art. El web d’Arts Coming ofereix múltiples articles, entrevistes i d’altres continguts pensats per a usuaris diversos i en la ideologia d’una lliure circulació de la cultura. Estudiants i professsors, artistes, curadors o col·leccionistes poden accedir als materials de web o intervenir en alguns dels projectes que es generen en aquest espai: entrevistes als artistes, cicles de creació i comissariat de gif’s, articles crítics o selecció de fragments literaris, musicals i cinematogràfics a l’apartat de blog.

En les edicions d’art d’aquest projecte, la samarreta estampada de Rogelio López Cuenca ens recorda la necessitat de transgredir les franquícies del copyright i treballar per la cultura lliure, la petita escultura de Domènec revisa la història de l’arquitectura moderna europea i la seva representació política, mentre que la figura de l’ ignorant de Rafel G. Bianchi avala el reconeixement de la ignorància com a principi de la saviesa o Fernando Sánchez Castillo regira la consigna militar en Nada por las patrias. Les obres d’aquests artistes són representacions, imatges i lectures que ens acompanyen en noves perspectives sobre la realitat i la possibilitat d’intervenir en altres futurs possibles. No es tracta de treballs formalistes, continuadors del cànon estètic i els privilegis de la tradició, són obres que no busquen la contemplació sinó l’acció. Els continguts no són exclusius per a experts en art; al contrari, ja que dialoguen amb una realitat propera i compartida per tots. Així és l’art del segle XXI, menys formal i més intel·lectual.

 

Perfil crític i renovador

Arts Coming és una empresa cultural amb perfil crític, renovadora en la seva manera d’atendre l’art i el mercat. La creativitat està implícita en qualsevol actitud crítica i el projecte comparteix aquesta concepció més filosòfica, més política i menys objectual de la creativitat. No interessen les obres per la seva pura formalització i efecte mercantil, sinó més aviat perquè ens permeten repensar el món i imaginar una altra realitat possible. Vivim un temps de canvi, els itineraris de l’art ens assenyalen els camins del nostre exili voluntari.

Quan el 1806 el poeta Hölderlin va decidir emmudir, aconseguí el cim de la poesia. En el seu exili personal de més de trenta anys només va engendrar una paraula: Pallaksch. Una paraula que no significa res però que és el principi de la nova poesia, un balbuceig que ens exhorta a caminar malgrat trobar-nos a la intempèrie d’un temps desconegut. Aquesta paraula, brodada a la gorra que l’artista Xavier Arenós ha realitzat per a Arts Coming, és un antídot contra l’estupidesa i la resignació. Una gorra no és només una gorra, el valor no és el mateix que el preu.